El Xúquer, sobreexplotació política

La situació de consum d’aigua, i contaminació en alguns punts del riu, precisa un canvi de la gestió del recurs hídric

Foto 1

El darrer Pla Hidrològic encarregat de gestionar els recursos del riu Xúquer, que cobria un període de 6 anys -2009-2015- es va aprovar amb, més o menys, quatre anys de retard. A hores d’ara, estiu de 2015, s’està gestionant i fent els tràmits oportuns per tal de, amb més velocitat, tenir tancat el Pla, que comprendrà del 2016 al 2021, a final d’any.
Des del principi, aquest Pla Hidrològic, com qualsevol altre, serveix per a regular els usos de l’aigua d’aquest riu i garantir la salut medi ambiental del riu. Però no és tan senzill com pareix.

Roger Pons, president de Xúquer Viu: “La sol•lució és un Pla Hidrològic adaptat a la realitat”

Els ecologistes, concretament Xúquer Viu, en veu del seu president, Roger Pons, “està en contra d’aquesta aprovació immediata”. Entre altres coses, “perquè continua assignant una aigua que no hi ha”, assegura Pons qui denuncia que el principal problema actual del riu és la sobreexplotació. Precisament per això, per un ús d’una aigua que no hi ha. La justificació d’aquestes reparticions de recursos hídrics inexistents naix, segons el president de la plataforma ecologista, “perquè viuen de mitjanes i fan nombres falsos; es basen en dades de mitjan segle passat, el problema és què el clima està canviant i anem a menys, o diuen els experts”. Per a Roger, la sol•lució és senzilla, “cal un Pla Hidrològic adaptat a la realitat”.

Aquesta explotació descontrolada naix del canvi de cultiu en gran part de Castilla-La Mancha. “Abans allí tot era de secà, ara és de regadiu i hi ha hagut una època en la qual el poder central, el de La Mancha i el de València eren del mateix bàndol polític i no anaven a perjudicar-se entre sí. Els regants de La Mancha i el poder d’allà tenien bona sintonia i estava tot fet per a què no hi haguera limitacions”, lamenta Pons.

Tal volta, en l’àmbit polític estiga el problema. Almenys això ho ratifica Pep Carreres, actual Regidor de Medi Ambient d’Alzira, qui assegura que “el problema del riu Xúquer és i ha sigut polític, per culpa d’uns polítics especulatius que volien traure-li rendiment als recursos naturals”. “Tot naix quan en la dècada dels 90 s’ajunten Bono i Zaplana i se reparteixen una aigua que no existeix, perquè ni entenen de medi ambient ni els importa”, condemna Carreres coincidint amb el testimoni del president de Xúquer Viu.

La negativa del grup ecologista i de les noves corporacions polítiques a l’aprovació d’aquestes primeres fases del Pla Hidrològic del pròxim període ve perquè manté, més o menys, les mateixes pautes que en el darrer. “Aquest nou Pla està fet per la mateixa gent que va fer l’anterior, es a dir, amb una mentalitat concreta que comporta traure aigua d’on no deuen traure aigua”, explica Carreres.

FOTO 2
Canvi de color polític municipal i autonòmic
Tant en la Generalitat, com en gran quantitat de municipis, el color de la corporació ha canviat. Això suposa, sens dubte, canvis en tots els aspectes. Encara que el Secretari Autonòmic de Medi Ambient, Julià Álvaro, vol “pensar que no és així”, aquesta rapidesa, després del precedent de l’anterior PH, pot tenir un fons amb la mirada posada en un possible canvi de govern en les pròximes eleccions generals. “Es comenta que aquesta velocitat per tal d’aprovar el Pla és deu a un possible canvi de govern, bé, jo ho relacione amb la coherència i la normalitat, perquè les coses s’han d’aprovar quan toca, no quatre anys després, vull pensar que és per aquest motiu”, reconeix Álvaro qui, malgrat tot, critica que no han tingut “el temps suficient per a revisar-lo com toca”.

Però més enllà d’això, el que vertaderament lamenta el Secretari Autonòmic “és no haver tingut temps per a presentar al•legacions”. De fet, el mateix Julià reconeix que “la Generalitat, en la reunió que es va mantenir fa unes setmanes per tal de seguir endavant amb el nou Pla, la Generalitat va votar en contra perquè no s’havia tingut possibilitat d’intervenir en el període d’al·legacions”. Cosa que no concorda amb el que diuen des de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Sara Jiménez, Cap de Servei Tècnic de l’Oficina de Planificació Hidrològica –unitat de la CHX- assegura que “sí han agafat al•legacions, fins i tot fora de termini, que acabava a finals de juny”. Jiménez justifica aquesta velocitat amb l’argument de què estan intentant “adaptar-se als terminis que indica la legislació vigent” i aclareix que “sí que s’ha dut a terme un procés de participació pública prou ampli en el que han pogut participar tots”.

Així tot, Julià Álvaro no dubta que “s’hagen agafat reclamacions fora de la data”, però, segons ell, “no és la manera de fer les coses”. “Nosaltres considerem que precisament perquè venim d’un Pla que s’ha aprovat a les acaballes de la seua vigència, no passava res si s’haguera allargat una mica més, per tal de donar-nos temps”, reclama el Secretari Autonòmic de Medi Ambient.

Pep Carreres té clar el motiu d’aquesta negativa de revisar amb més cura el nou Pla Hidrològic. “Els ressorts de l’Estat encara estan en mans d’un partit que ha anat en contra del medi ambient i a favor de l’economia especulativa i en contra de l’economia productiva, i és el Partit Popular, i és normal”, comenta el regidor.

Encara que les fases del Pla Hidrològic van en marxa, i la vigència serà de sis anys, el Secretari Autonòmic assegura que “des d’ara i fins a l’aprovació definitiva” van a intentar “fer totes les actuacions possibles per tal de fer-los entendre que hi ha qüestions que vertaderament s’han de revisar”.

Canvi Climàtic i sol•lucions
Plou menys. Això és un fet. A més a més, el canvi climàtic comportarà més absència de pluges, cosa que farà que els recursos hídrics vagen a menys si no es van posant sol•lucions en una bona direcció –adaptant-se a aquests canvis. És un problema de tots, ja que afecta a l’economia, al consum humà i, com no, a la salut del riu que cal preservar.
Pons, Carreres i Julià coincideixen en el fet que hi ha coses a revisar. De fet, el Secretari Autonòmic no amaga que en cas d’haver un canvi de govern a escala estatal, i el Pla actual s’aprovara, “es buscaria la fòrmula política, que sempre hi ha, per tal de revisar els continguts”. Uns continguts que segons el propi Julià “no s’adapten a la realitat, com el nivell del cabal ecològic”, necessari per a mantenir un bon estat de riu. D’altra banda, Sara Jiménez insisteix que “sí s’han introduït en aquest nou pla canvis en vista de les reduccions que portarà el canvi climàtic”.

Julià Álvaro, Secretari Autonòmic de Medi Ambient: “No podem permetre que l’aigua de hui siga la sed de demà”

De tota manera, el problema està. Faltarà aigua si es continua amb el model actual amb adjudicacions d’aigua –com diria algú- per damunt de les possibilitats existents. Però hi ha sol•lucions. Ramon Mampel, Secretari General de La Unió de Llauradors, en l’àmbit del cultiu, creu que “s’hauria d’invertir en infraestructures per tal d’acumular de poder acumular les reserves de les temporades en les quals plou més, perquè no hi ha”. Per altra banda, Carreres, el regidor de Medi Ambient d’Alzira, veu un canvi de filosofia en el cultiu i una conducció “cap a una agricultura ecològica”, encara també coincideix amb Mampel en què “cal fer inversions en tecnologia allà on els recursos són inesgotables”. Mantenir reserves, fer dessaladores i depuradores i ajustar-se als canvis. Eixes són les pautes que s’han de seguir per mantenir la funció principal del riu Xúquer.

Més llunyà queda l’opció que defén Ramon Mampel de “el•laborar un Pla Hidrològic Nacional sense egoismes i destinar aigua allà on realment faça falta”, encara que seria una sol•lució que el Secretari Autonòmic de Medi Ambient “desitjaria i veuria amb bons ulls”.

Al cap i a la fi, com recorda Pep Carreres, “La Ribera s’anomena així i està poblada per què passava el riu i s’ha de garantir la seua salut”, i no es tracta de blau o roig, o de negre o blanc, el sentit comú a l’hora d’establir mesures és l’únic punt de partida vàlid per tal que el riu no acabe ofegant-se, encara que parega contradictori, d’absència d’aigua.

Per saber-ne més… ‘CONTAMINACIÓ’

La salut del riu Xúquer també està minvada per l’alta contaminació de les seues aigües en punts de l’últim tram, concretament des del Barranc de Barxeta l’aigua ja comença a perdre transparència; el problema s’agreuja a l’altura de Sueca fins a la desembocadura. Fins i tot, fa unes setmanes, aparegueren restes de peixos morts en una d’aquestes zones, els motius encara estan investigant-se encara que no es descarta que siga per assumptes del mal estat de l’aigua.

Diverses hipòtesis es contemplen per donar explicació a aquest fet. Una d’elles és la de vertits sense depurar per part d’anònims i per part de les poblacions, que algunes no tenen ni tan sols depuradora. A aquestes mesures s’afegeix un adequat nivell de cabdal, com més aigua hi ha menys seria el nivell de contaminació. L’objectiu és clar, fer del riu en la zona baixa, un lloc lúdic, i que a l’igual que en l’Assut d’Antella i Sumacàrcer, siga possible el bany en aquestes poblacions.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *