Pep Carreres: “El principal problema del riu Xúquer no ha sigut el mediambiental, sinó el polític”

Pep Carreres és l’actual regidor de Medi Ambient a l’Ajuntament d’Alzira

IMG_20150817_144409

P. Quin és el problema que té el Xúquer?

R. El problema principal és que la gent especulativa vol xuplar l’aigua per on no toca. És a dir, el problema general és que hui en di hi ha més demanda que oferta i tot naix quan en la dècada dels 90 s’ajunta Bono i Zaplana en una nit fosca i se reparteixen una aigua que no existeix, perquè ni entenen de medi ambient ni els importa. Ells a l’hora de fer els càlculs els fan fins als anys 80, quan les pluges anaven bé, per tal de beneficiar a la seua ‘clientela’. Hi ha un problema administratiu sobre unes expectatives falses generades sobre el riu i una falta de sensibilitat.

P. Aleshores, hi ha interessos polítics darrere de tot açò?

R. I econòmics. La política dels partits polítics clàssics han buscat i busquen la seua rendibilitat. En rendiment de vot i de capital. Clar, quan hi han partits que es venen a multinacionals no contemplen altres aspectes que no siguen els econòmics. Abans hi havia una empresa per a tot el riu, eixa contaminació el riu la diluïa, però ara hi ha moltes més. Allò que guanyes en empreses embrutant els recursos naturals ho perd la societat perquè posteriorment cal netejar-ho.

P. Llavors, seria millor prevenir que curar, és a dir, limitar els vertits a després netejar les aigües…

R. Ahí caldria desenvolupar tota una legislació i tenir un canvi de mentalitat. Les Directives Europees devien posar més èmfasi en el que suposa les masses d’aigua. Abans d’una pràctica agrària s’ha de garantir la salut de la terra. Hem acabat un cicle, d’una manera de cultivar i aprofitar els camps, i ara cal encetar altre cicle amb molta pedagogía.

P. A què es refereix en fer pedagogia?

R. En explicar. A l’igual que em pose en el bàndol dels ecologistes, també hem pose amb els llauradors, que són els últims de la fila. Ells han estat, al cap i a la fi, dins d’una legalitat que ha permés Europa i la Generalitat si mirem més a prop. Ells han tirat productes innocus. No es pot pretendre que el llaurador que ja està sacrificat que damunt pague el ‘pato’. Tots tenen la seua raó. Al llaurador se l’ha d’ensenyar. La crisi va a generar un relleu generacional i ahí hi ha una bona oportunitat per a fer aquesta pedagogia per a tractar la terra correctament.

P. Es pot arribar a un consens entre totes les parts implicades?

R. S’ha d’arribar. El medi ambient és necessari. I s’ha d’explicar que les coses no es poden fer com s’estaven fent i per això parlava abans de la pedagogia. No podem rebutjar l’agricultura com a part del medi ambient i encara que l’aportació al PIB ha anat disminuint, genera molts llocs de treball. Haurem d’arribar a un equilibri, si només veiem el benefici econòmic, no anem per bon camí. Hem de tornar enrere i vore on ens hem equivocat i tornar a treballar la terra com ho feien els nostres avis però amb tecnologia. S’ha de buscar l’equilibri per anar cap a l’agricultura ecològica. Fer una economia de proximitat.

P. Caldria educar també al consumidor…

R. Clar, la pedagogia no és només al productor sinó també al client. L’alimentació ecològica està més arrelada en aquells països on tenen una cultura sanitària o general més elevada, açò fa que es donen comte que els productes ecològics són millors per a la seua salut. Ací no es contempla açò perquè amb la crisi la gent mira primer el preu sense vore l’origen. Però clar, aquesta pedagogia no es pot fer perquè el Govern Central no va a favor d’aquest plantejament. No l’interessa.

P. Com a regidor, què opina de la rapidesa amb la qual es vol instaurar el nou Pla Hidrològic del Xúquer?

R. El Pla anterior, el que encara continua vigent va nàixer amb retard, i en base a una mentalitat, és a dir, ells –els que no tenen mirament pel medi ambient- fan els plans perquè els han de fer per tal de complir amb l’expedient, no per pensar en el riu, sinó com poden articular el Pla per tal d’agafar aigua de dalt, de fet estan intentant agafar aigua des de Cortes de Pallàs o des d’Alarcón intentant manipular als regants. L’aigua és de tots, ells no poden utilitzar els recursos de tots i vendre’ls.

P. Però per què hi ha tanta pressa?

R. És el que dic, fins a última hora volen intentar aprovar un Pla amb l’objectiu de traure aigua per on no deuen traure aigua.

“Primer cal garantir la vitalitat del medi i després repartir l’aigua, no a l’inrevés”

P. I les noves corporacions què penseu fer?

R. Nosaltres tenim la intenció d’aplicar la Directiva Mar de l’Aigua, que comporta tenir més cabal ecològic que done estabilitat a la fauna i a la flora. Al cap i a la fi, assegurar la vitalitat dels recursos i una volta açò estiga estable, parlarem dels usos dels rius. No a l’inrevés. Primer repartir-la i després garantir la vitalitat del medi. A Alacant no li fa falta aigua, eixa és una altra. La Ribera es diu La Ribera perquè passa un riu. I no es pot alterar la natura. La gent vingué ací pel riu. La Ribera es va poblar perquè els nostres avantpassats treballaren la terra, feren que fóra fèrtil i han generat el futur, i el que no pot ser és que vinga gent sense escrúpols i multinacionals a agafar eixos recursos i endur-se’ls per a vendre’ls, entre altres coses perquè no els fa falta.

P. Qui permet que açò succeïsca?

R. Ho ha permés el Partit Popular fins ara, i en certa ajuda el PSOE d’Alacant també. Encara que, en la part del PSOE que representava Cristina Narbona tinguérem un bon al•liat perquè va acceptar la nostra alternativa de les dessaladores i de recuperar els aqüifers de la costa alacantina que estaven sobreexplotats pel turisme.
Tots els ecologistes estan en contra del trasbalsament, terra cultivable ha d’haver la que pot haver d’acord amb els recursos hídrics que hi ha. O generes recursos hídrics per altre costat, com puga ser amb les dessaladores.

P. I per què no es promou açò de les dessaladores?

R. Diuen que són cares. Evidentment, no fages una, fes-ne 23000 i veuràs com ix a preu reduït. És igual que fer un cotxe. Si no dime a veure com viuen en Canàries. S’ha d’invertir en tecnologia allà on hi han recursos inesgotables, i la mar a hores d’ara és inesgotable. Allà on hi ha turisme i no hi han rius el que han de fer és invertir en dessaladores. No és que ho diga jo, és que hi ha multinacionals que ho han fet per tal de no entrar en embolics. Però com hi ha gent que vol viure d’allò que no ha de viure, passa el que passa. I és una mentalitat antiga que ha de desaparéixer.

P. Els grups ecologistes demanaven una revisió d’aquest Pla…

R. Els ressorts de l’Estat encara estan en mans d’un partit que ha anat en contra del medi ambient i a favor de l’economia especulativa i en contra de l’economia productiva, i és el Partit Popular, i és normal.

“El Pla Hidrològic del Xúquer que volen aprovar durarà tres mesos”

P. Doncs aquest Pla Hidrològic es va a establir…

Aquest Pla es va a establir i durarà tres mesos. S’ha de tenir en compte que aquest Pla ja el tenim denunciat ací, i arribarem al Tribunal Suprem si es necessari, i en el Comité de Peticions Brusel•les.

P. Llavors, per resumir, el riu està sobreexplotat…

R. Així és, per això en la zona més baixa, que som nosaltres, en La Ribera, estem reivindicatius perquè no ens arriba l’aigua en condicions en qualitat. Perquè a més tenim el problema de la contaminació. Fa falta posar més depuradores per tal de què els residus urbans o industrials no vagen al riu sense netejar. Això la culpa és nostra, s’ha d’invertir també en aquestes infraestructures, però el govern que teníem no era gens sensible i anava a esprémer, alguna cosa bé hauran fet però me l’hauran de dir, perquè jo encara no la sé. Sols cal dir que la depuradora de Carcaixent tardaren 12 anys en fer-la, es veu que es donava vergonya. I fa falta ampliar depuradores i tindríem un riu net i podríem ampliar els usos d’aquest recurs natural, l’àmbit lúdic, fer esport… El riu és el principal recurs econòmic i natural que tenim en La Ribera.

P. Fins i tot, encara que estarà oberta la investigació, aparegueren peixos morts, es sap ja a què es deu?

R. Hi ha diverses hipòtesis. Una pot ser que algú encara solte residus tòxics de tant en tant, d’Alberic cap amunt. Altra, per l’augment de temperatura de les aigües. No és per falta d’oxigen.

La hipòtesi dels tòxics no la descartem, però no tenim recursos encara per tal d’esbrinar si açò és cert perquè fa dos mesos que estem en el govern d’Alzira i encara no hem pogut fer l’anàlisi forense. Analitzar els peixos morts i veure el perquè. Açò requereix molts protocols.

P. I afavorirà el canvi polític tot açò del que hem parlat?

R. Sí, eixa és la intenció. És cert que ens trobem en una falta de recursos a tots els nivells. Necessitem desenvolupar tota la normativa, un fiscal mediambiental, gent del dret que aplique les normatives, més tècnics de medi ambient i més pedagogia. Gent a les escoles que transmeta la importància d’aquest recurs que és el Xúquer. Tenim una tasca al davant, primer apanyar-nos en els recursos que tenim i, sobretot, posar-nos d’acord els ajuntaments per tal de fer accions conjuntes. En el medi ambient no ha d’haver diferència entre esquerres i dretes, és una qüestió de sentit comú.

P. I què es farà amb el projecte que va començar el Partit Popular en les seues últimes setmanes de govern a Alzira?

R. El Partit Popular no ha tingut mai interés. Però gràcies a les pressions dels grups ecologistes suposà que ells volgueren introduir-se en el tema del riu. Ha sigut un poc per amainar aquestes reclamacions dels ecologistes. No està mal fet el passeig fluvial que han fet, nosaltres en un cinturó verd, però encara ha de passar a parlar-ho entre nosaltres i després amb la ciutadania, i evidentment el passeig fluvial formarà part del projecte que llancem nosaltres, encara que ho hagen fet ells no anem a criticar allò que està bé. Evidentment, continuarem amb eixa intenció de potenciar la part lúdica –de bany- del riu.

P. Hi ha passivitat en la gent respecte a la situació del riu?

R. No és que els done igual. Hi ha una raó històrica i és que el Xúquer s’anomenava ‘el devastador’, perquè quan es desbordava feia mal. En el 82 hi hagué una ‘pantanà’ que va fer molt de mal i la gent veia el riu amb respecte. Hem passat de tindre-li por a deixar que se l’emporten. Però ara hem arribat a la fi d’un cicle, anem adquirint més cultura i anem a poc a poc conscienciant-nos de què hem de defendre aquest recurs hídric perquè el Xúquer és la raó per la qual nosaltres estem ací, en aquesta zona. No podem perdre la identitat ni cultural ni econòmica. I la identitat de La Ribera és el riu Xúquer. La nostra tasca ara és conscienciar a les persones te tot allò que aporta aquest recurs.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *