Roger Pons, president de Xúquer Viu: “Ens dóna igual el color polític, volem la salut del riu”

Roger Pons (Sumacàrcer) es el President de la plataforma ecologista Xúquer Viu que va nàixer a Alzira al desembre de l’any 2003 amb la intenció de lluitar per la salut del riu amb motiu més concret del trasvassament que s’anava a dur a terme fins al Vinalopó

Roger Pons

P. Xúquer Viu va nàixer amb una intenció i la va aconseguir més o menys…

R. Per aquella època estava executant-se el trasbalsament Xúquer-Vinalopó des de Cortes de Pallàs, aleshores ja estava iniciat. I clar, el riu estava molt delicat, molts defectes dels que encara conserva, com per exemple que moltes vegades es quedava quasi sec. El riu està sobreexplotat. Allò comportava uns riscs enormes, a més una aigua que volia destinar-se a consum humà. Llavors passaren a tenir preferència els nous receptors, sobre els camps de La Ribera. En cas de sequia, l’aigua primer haguera anat allà que a regar els camps d’ací.

P. Es va aconseguir modificar eixe trasbalsament…

R. El nostre objectiu era que no es fera un trasbalsament des de Cortes de Pallàs –la part alta del riu- però després de diverses gestions i reunions arribarem a un acord i acceptaren que s’eliminara eixe trasbalsament i es fera des del final del riu, és a dir, des de la zona de Cullera, quan el riu ja passa per tots els llocs, ja ha fet la seua tasca ecològica, des d’ahí que l’aigua va a parar a la mar, veierem que es fera el trasbalsament en la mesura que sobrava aigua. Acceptar açò fou un mal menor. Després d’una manifestació molt nombrosa a Sueca, es pararen les obres, la comissió d’experts comprovà que no era viable fer-lo com s’havia planificat.

P. A què es deu aquesta sobreexplotació de la qual parla?

R. Fins a 1960 hi havia una mitjana de 50 m3/segon, és a dir, que a vegades hi hauria més o menys. Però passava molta aigua i servia per a regar allò que hi havia, el problema és que les zones de regadiu han crescut. A més, a Castilla-La Mancha hi ha hagut un desenvolupament molt gran; abans era tot cultiu de secà i ara la majoria de zones són de regadiu i no són menudes precisament. Hui en dia allí es rega el doble que a La Ribera. I a banda d’açò es destina aigua fins a Sagunt. Ara hi ha un consum que abans no existia i s’ha anat adjudicant més aigua de la que a voltes hi ha.

P. Com es pot sol•lucionar aquesta sobreexplotació i fer que no siga tan acusada?

R. Qui ho havia d’arreglar seria el Pla Hidrològic del riu. Cada sis anys es fa un Pla, a partir de 2009, perquè abans era una cosa més irregular. De 2009 a 2015 es va fer un Pla, el qual està en vigor ara i en el que hem participat en tot allò que hem pogut. Eixe Pla és el que regula l’ús que es fa del riu. La primera remesa d’aigua del riu es destina al cabal mínim per tal de què no es seque, a partir d’ahí ja es fan les diferents assignacions. El Pla Hidrològic vigent permetia a La Mancha més terreny de regadiu, aleshores ara està debatent-se el nou Pla i volen aprovar-lo a tota pressa perquè continua assignant una aigua que no hi ha i nosaltres estem en contra. Un bon Pla Hidrològic és la sol•lució, es tracta d’adaptar-se.

P. Com justifiquen aquesta repartició?

R. Perquè viuen de mitjanes, fan nombres falsos. Diuen que en la mitjana des del 1950 fins al 2000 portava X aigua i ens hem basat en eixa mitjana. Molt bé, però és que des del 90 cap ací plou menys, el clima és més sec, i cada vegada diuen els experts que plourà menys, aleshores no es poden fer Pla basant-se en les dades de mitjan segle passat, perquè el clima ha canviat, està canviant i canviarà. La sol•lució, insistisc, passa per un Pla Hidrològic real, adaptat als temps d’ara.

P. De qui depén aquest Pla Hidrològic i per què no volen veure eixa realitat?

R. La decisió és de diversos Consells dels participants del riu, i després d’ahí passa al nacional. La veu cantant la té el Govern, el Ministeri de Medi Ambient, perquè en les votacions tenen pràcticament la meitat dels votants. Entren també els regants. Per exemple dels grups ecologistes sols hi ha un representant. L’Administració té un poder de decisió enorme, fa allò que l’interessa. I hi ha hagut una època en la qual el poder central, el de La Mancha i el de València eren del mateix bàndol polític i no anaven a perjudicar-se entre ells. Els regants de La Mancha i el poder d’allà tenien bona sintonía i estava tot fet per a què no hi haguera limitacions.

P. Venien, doncs, la salut del riu per interessos polítics…

R. Sí, a ells els interessa que acabe la temporada, arreplegar el producte i vendre’l. El riu ells no saben ni que està. No els importa. Gràcies a la pressió de diferents grups on ens incloguem som els que estem defenent la salut del riu.

P. La ciutania es conscient del valor del riu…

No, en Alzira per exemple no hi ha sensibilitat cap al riu. S’ha de fer que consideren que és una cosa seua i que si no passa aigua o passa contaminada, no és el mateix que si passa gran quantitat d’aigua i neta, es pot gaudir del riu.

P. La contaminació, problema també fonamental…

R. Sí, perquè encara no es depura correctament el es deu depurar l’aigua. A Alzira l’aigua ja no es tant transparent com ací en Sumacàrcer, però és que en Riola és intractable. Perquè a més, encara hi ha aportacions de contaminació al riu que cal detectar d’on venen. Fa poc férem una protesta en el Barranc de Barxeta, perquè per allí moltes vegades passa aigua negra, i això vol dir que alguna empresa tira aigua sense netejar. Cal esbrinar-ho i posar els mitjans per a combatre-ho.

P. Hi ha investigacions obertes?

R. La denúncia està feta. El SEPRONA i la fiscalia són els qui han de posar-se a la feina. Hi ha dos tipus de contaminació, o dos orígens, el que coneguem, que és la falta d’una depuradora en condicions, que està en marxa, almenys això pareix. I l’altra, les aigües desconegudes que van a parar al riu i que és a la que s’ha de posar sol•lució des de fa temps. Serà una fàbrica, un barri o algú que tira aigües contaminants sense depurar.

P. Per cert, per què, si el darrer Pla Hidrològic (2009-2015) es va aprovar amb quatre anys de retard, ara hi ha tanta pressa en deixar tancat el de 2015-2021? És una cosa a la qual Xúquer Viu s’oposa, no?

R. Tornem a pensar que són interessos polítics. Volen deixar-lo liquidat abans de les Generals. És clar. Han fet alguns xicotets canvis, però estem en contra de què vulga aprovar-se ràpid. El de 2009-2015 es va aprovar tard i ara volen aprovar-lo ja. Hi ha hagut un canvi polític gran i aquestes noves corporacions encara no han tingut opció a estudiar i dir res sobre aquest Pla. No cal córrer tant, cal deixar uns mesos. I tampoc s’està tenint en compte el canvi climàtic. El canvi climàtic ens persegueix i cal anar actuant tenint en compte que hi haurà menys aigua, ho diuen els experts.

“Crec que el canvi polític suposa un augment de sensibilitat mediambiental”

P. Com diu, el panorama polític ha canviat…

R. Pense que amb aquest canvi la sensibilitat mediambiental ha augmentat molt respecte al que hi havia. Encara que ells administren i segurament discutirem moltes coses, però sí que es nota una altra mentalitat. Pense que millorarem prop en aquest període. Esperem que amb aquests canvis es faça una política més real i més ajustada als temps actuals. A nosaltres ens dóna igual detra que esquerra, volem salut per al Xúquer.

P. Què comporta la salut plena del riu?

R. El riu és un tresor. I molta gent no el valora, fins a si arriba el dia en el qual el perd. Del riu reguem, ací es pot beure, es pot gaudir amb l’esport amb l’oci. Té un valor molt gran i fins ara no s’ha valorat adequadament. S’hauria d’utilitzar l’escola per tal de potenciar açò.

“En Alemanya s’han recuperat rius que tenien menys vida que el Xúquer”

P. Pot morir el Xúquer?

R. Jo crec que ara ja no. A partir de l’any 60 s’inicia la sobreexplotació. Fa una década el riu ja es quedar sec, a l’altura d’Alberic, es podia caminar per dins, per l’ús excessiu d’aigua. Ni hi havia cap regulació, si des d’Antella el riu no portava aigua doncs no portava, i no passava res. Això ja ha canviat, i hi ha un mínim de cabdal, encara que nosaltres pensem que continua sent insuficient. Però ara hi ha més legislació a favor i una mica més de sensibilitat social. Però no crec que tornem enrere. Pense que s’avançarà, però molt lentament. En Alemanya s’han recuperat rius que tenien menys vida que aquest.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *